Necisme prolífic
Una de les coses que més m’ha sorprès respecte a haver estudiat ciències socials és el respecte que el meu avi tenia cap a aquesta disciplina. Format en l’àmbit de les Ciències pures – graduat en física i amb una llarga carrera en aquesta disciplina – mai va dir res que es pogués intuir com un desprestigi cap a l’estudi del fet humà. No ens hauria de sorprendre, però és evident que les mal anomenades ciències pures o ciències naturals tenen un prestigi que les disciplines anomenades socials o humanístiques no tenen – a excepció, segurament, del Dret.
Habitualment, els arguments que es fan en defensa de les ciències socials i les humanitats giren torn la seva utilitat. “S’ha d’aprendre a pensar” s’argumenta per defensar el manteniment de la filosofia al batxillerat. O també “les ciències socials ens ajuden a entendre el món”. Però, siguem sincers, són un arguments que deixen a tothom indiferent. No fan ni fred ni calor. És com si la gent, així en general, no sàpigues pensar – ho fes malament. O, pel simple fet de fer filosofia al batxillerat o a la universitat, adquirissis un estatus que et permetés navegar pels problemes lògics.
“Aprendre a pensar” està bé, la filosofia hi pot ajudar, i el sistema educatiu ho hauria d’assolir. I comprendre la realitat humana és de calaix que és necessari. Però la desvalorització de les ciències socials i les humanitats no és un problema “d’aprendre a pensar” o “de saber com funciona la societat”, sinó de prestigi. No tenen prestigi i, per tant, “Qui val, val. I qui no, al social.”
El desprestigi és multifactorial, però ara no cal entrar en complexitats. El que vinc a dir aquí és que “Qui val, val. I qui no, al social”, que fa un ús correcte dels signes de puntuació, va sortir d’algú que manegava les lletres. És una construcció sintàctica ben feta, que no a tot científic li reeixiria. Perquè segons qui sembla que escrigui en àlgebra: una lletra per aquí, una lletra per allà, i alguns símbols encastats al paper. I si intentes pronunciar les lletres en conjunt ho trobaràs illegible. Bé, si ens posem fins tampoc podem dir que sembli àlgebra, perquè l’àlgebra té una estructura i un sentit.
La qüestió és prou senzilla: Si és cert que hi ha qui va al social o a l’humanístic per no haver de fer mai més matemàtiques, és igual de cert que hi ha qui fa el científic per no haver de veure mai més un llibre.
En conseqüència, tot i que alguns no ho entendran, podriem resumir-ho en l'aforisme “El neci prolífic estudia al científic”.
