Educació Sexual Integral al Lleure Educatiu
A les societats occidentals la relació entre sexualitat i infantesa és complexa. Per una banda, tradicionalment s’ha considerat que la sexualitat és un sinònim de sexe, oblidant que es refereix a un conjunt molt més ampli d’elements (i.e. identitat sexual i de gènere, idees, normes, polítiques, valors, creences sobre el cos i el sexe...) (OMS 2006). Per altra, s’ha considerat que els infants són persones a mitges; en el sentit que les seves habilitats socials són tant limitades que malden per poder tenir agència pròpia en un món adult. En conseqüència, i partint d’una lògica judeocristiana que associa la sexualitat amb el perill, tradicionalment s’ha considerat que els infants no s’han de relacionar amb la sexualitat.
La conseqüència d’aquesta lògica ha estat que no sempre es parla de sexualitat amb els infants, privant-los d’una educació al respecte. Aquesta manca d’educació sexual ja fa anys que s’ha vist que té impactes negatius sobre el seu benestar i les seves vides (Robinson 2013).
Per posar remei a aquesta situació, i fer valer els drets dels infants com a subjectes amb de ple dret, organismes internacionals (principalment la UNESCO i la OMS) així com institucions governamentals (tant la Generalitat com l’Estat Espanyol) han legislat i prescrit diferents models d’educació sexual – algunes de les terminologies més utilitzades han estat Educació Afectivosexual i Educació Sexual Integral. Aquestes legislacions, però, s’han enfocat a les institucions educatives sobre les que l’administració pública hi té més incidència: les escoles i instituts. Tanmateix, l’educació que poden oferir aquests tipus de centres és força limitada principalment per dos motius. En primer lloc, aquests programes s’han dissenyat a partir de recerques que aborden la sexualitat des del què els infants diuen, oblidant sovint les pràctiques i realitats quotidianes (Torra-Merin i Domínguez Ruiz 2025). En segon lloc, les escoles i instituts han de seguir els programes i prescripcions educatives dels diferents governs, sent susceptibles a canvis de tendències i a les posicions governamentals. En aquest sentit, malgrat que la normativa de Catalunya i de l’Estat Espanyol és força avançada respecte l’educació sexual, encara avui es centra sobretot en la transmissió de coneixements i valors en el marc del benestar sexual i reproductiu i en una educació en el gènere. Ara bé, la sexualitat va més enllà d’aquests aspectes.
Identificant aquestes problemàtiques en la recerca, estic desenvolupant una tesi doctoral titulada La sexualitat en joc: una aproximació etnogràfica als usos i vivències de la sexualitat dins de centres d’educació en el lleure, finançada pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya (AGAUR FI-SDUR 2023 00236). En aquesta recerca he pogut identificar i analitzar formes de relació amb la sexualitat que dels infants que apareixen en la seva quotidianitat – molt sovint a partir de bromes, jocs i cançons entre iguals sense més objectiu que fer facècies. La divergència dels resultats marcava la necessitat de poder dotar de material formatiu a centres d’educació en el lleure, per tal de que poguessin incorporar també en aquests contexts una educació sexual integral.
Arran d’aquest plantejament, i gràcies a una subvenció de l'Ajuntament de Barcelona (25S04588-001) rebuda a través de l'Institut Català d'Antropologia, he elaborat una sèrie de materials formatius basats en els resultats preliminars de la investigació que es troben disponibles en línia. Aquests materials inclouen material formatiu, referències concretes, i un decàleg divulgatiu.
